El nou regidor

Són dies llargs i complexos pel nou regidor; de sensacions contradictòries. Tot allò imaginat durant la campanya i la nit electoral s'ha quedat en això, imaginacions, i ara la (dura) realitat s'imposa. Per començar: una cosa és el pacte de govern i l'altra la praxis política, de la qual els socialistes són els especialistes indiscutibles i indiscutits, ho sap tothom. No és només que els membres majoritaris del govern controlin amb mà de ferro tot el que toquen sinó que el nou regidor -que òbviament no és del PSC i que encara no ha tingut temps de familiaritzar-se ni amb la cadira del nou despatx- se n'adona que els socialistes volen tenir-ho absolutament controlat i que fiscalitzaran qualsevol decisió que vulgui prendre: escollir un nou gerent de la seva àrea, insinuar una nova forma de treball, imposar una nova relació amb l'alcalde... Tan és així que al cap de quatre dies, el nou regidor es planteja de veres tirar enrera la màquina del temps ni que sigui res, 72 hores, i intentar blindar d'una forma més certera la seva posició en el govern. Ara però se n'adona que és massa tard per pensar en segons quines coses i que el joc (el mandat) acaba tot just de començar. La batalla serà dura i el principal repte serà... resistir dins el govern. Finalment ho positivitza tot plegat: "Pitjor seria estar a l'oposició...". Qui no s'acontenta, ja ho saben, és perquè no vol.